Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886. Fou membre de l’Associació Literària de Girona. Feu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà essencialment a Girona del 1872 al 1900. Dugué a terme la reforma de la fàbrica La Gerundense (1873-99), el Col·legi de Caritat (1884), la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates (1886), dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en col·laboració amb Manuel Almeda (1877-1901), la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret (1892), la construcció del convent de les germanes vetlladores-josefines (1893), el convent de les dominiques (1896) i la urbanització dels jardins del palau episcopal (1881-98). A part la seva activitat com a mestre d’obres de la diòcesi, construí la casa Girbau de Palafrugell (1895) i diversos habitatges particulars a Girona, que el convertiren en el màxim ideòleg de la urbanització de la carretera de Barcelona.
Façana del convent de les germanes vetlladores-josefines de Girona, obra de Francesc Salvat i Juncosa
© Gencat.cat / Maria Dolors Casanovas i Voltà
Mestre d’obres, pèrit agrònom i director de camins veïnals.