Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599; hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607. Era donzell. Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària (1611), en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters, resposta a un memorial fet per l’advocat de la ciutat (1620), un Discurs... ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don (1621), escrit a instància d’alguns cavallers i ciutadans honrats, i diverses al·legories jurídiques.