Vida i obra
El 1720 era prevere a Barcelona, entre el 1740 i el 1744 era a Roma, al servei del cardenal Colonna, i el 1744 era canonge a Barcelona. Pertangué a l’acadèmia literària La Conformitat.
Versificador hàbil, deixà inèdits dos llargs poemes narratius. El Poema anafòric, de caràcter festiu, consta de dotze «saraus», un per a cadascun dels celebrats en un palau del carrer de Montcada de Barcelona per les festes de Carnestoltes del 1720; cada sarau és descrit amb mètrica diversa, en funció de les intencions del poeta, fet que dota la composició d’una gran agilitat. L’encapçala un pròleg en prosa que parodia els preliminars dels llibres impresos. S’hi observa l’afecció per la francesització dels costums, un reflex de les novetats culturals presents entre la minoria dirigent borbònica. És considerada l’obra que inaugura el corrent rococó en les lletres catalanes.
El 1740, a Roma, escriví la Relació de la mort de Climent XII i de l’elecció de Benet XIV, un extens poema satíric majoritàriament en dècimes, on, en to burlesc i irreverent explica amb detall intrigues i interessos en l’elecció pontifícia. Tanmateix, el final constitueix un cant d’exaltació patriòtica d’un gran interès. Fou publicat el 1971.
Bibliografia
- Brown, K. (ed.) (1989): Tegell, F.: Poema anafòric. Barcelona, Curial / PAM.
- Mascaró, J. (ed.) (1971): Tagell, F.: Relació de la mort de Climent XII i de l’elecció de Benet XIV (1740). Barcelona, Universitat de Barcelona.
- Rossich, A. (1990): “La literatura catalana entre el barroc i el romanticisme”. Caplletra, 9, p. 35-57.