Fill d’un mercader de Granollers, Jaume Tarafa i Nadal, i de Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui. Ordenat diaca el 1524, beneficiat de la catedral de Barcelona (1526), arxiver de la catedral des d’almenys el 1532 i canonge des del 1543. Féu tres viatges a Roma per afers personals i com a procurador del capítol (1540, 1551, 1556). Com a arxiver inicià el 1536 la sèrie Exemplaria o Llibre de memòries que a perpètua memòria deuen ésser conservades i el Speculum de la Pia Almoina o llibres de les rendes d’aquesta institució, en català; vers el 1546 escriví un episcopologi de Barcelona, en llatí. És autor d’una Crònica de cavallers catalans escrita vers el 1530 (publicada el 1952); dedicà a Felip II de Castella un diccionari historicogeogràfic en llatí, De Hispaniae situ, provinciis, populis, regionibus, oppidis, fluminibus ... dictionarium (1552), del qual hi ha una versió anterior (o posterior) en català. El 1553 publicà a Anvers De origine ac rebus gestis, publicat el 1562 en versió castellana d’Alfonso de Santacruz (que hi féu alguns afegits) a Barcelona sota el títol de Crónica de España. Deixà inèdita una Linea regum Hispaniarum i una Crònica de la província de Catalunya.