Francesc Tàrrega i Eixea

(Vila-real, Plana Baixa, 21 de novembre de 1852 — Barcelona, 15 de desembre de 1909)

Francesc Tàrrega i Eixea

© Fototeca.cat

Guitarrista i compositor.

Vida

Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina, i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz. Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista. Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori (1874-75) amb Miquel Galiana i Rafael Hernando. S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts com a guitarrista l’encoratjà a dedicar-se a aquest instrument i, sobretot, a dignificar el repertori guitarrístic fins a convertir la guitarra en una eina de concert de qualitat. Debutà amb un gran èxit al Teatro Alhambra de Madrid.

Com altres guitarristes anteriors, marxà cap a París (1881), on aconseguí un gran reconeixement, es relacionà amb artistes espanyols que li facilitaren l’accés a cercles culturals influents, com era el cas de la família Rotschild o dels salons d’Isabel II i la princesa Matilde, i col·laborà en les festes del centenari de Calderón de la Barca organitzades sota la direcció de Victor Hugo. Actuà a Londres, Brussel·les, Berna, Roma i altres ciutats. S’establí a Barcelona, a partir del 1884, on, a causa d’una paràlisi, hagué d’abandonar l’activitat concertística i es dedicà a l’ensenyament i a la composició, i on estigué en contacte amb Isaac Albéniz, Felip Pedrell, Tomás Bretón i Apel·les Mestres.

La importància de Tàrrega rau en el fet d’haver estat l’iniciador d’una nova escola de guitarra. A partir del que coneixia de la tècnica de Ferran Sor, feu reviure la polèmica sobre la pulsació amb el tou dels dits, sense emprar les ungles. Així aconseguia una sonoritat més dolça i expressiva. Obrí la guitarra a la modernitat, i dotà l’instrument de noves transcripcions i d’obres originals. Tàrrega emprà les guitarres que havia creat Antonio de Torres.

La seva obra es reparteix entre les transcripcions virtuosístiques —sobre peces de J.S. Bach, G.F. Händel, L. van Beethoven, F. Chopin, E. Grieg, I. Albéniz, J. Malats i d’altres— i les creacions originals, com les col·leccions d’estudis, preludis, les Variacions sobre la jota, Variacions sobre el ’Carnaval de Venècia’, Recuerdos de la Alhambra o Estudio en trémolo. Tot i que no redactà mai un tractat pedagògic, és recordat per la influència que tingué en la formació de Miquel Llobet, Daniel Fortea i Emili Pujol.

Obra

Obres originals per a guitarra

Gran jota (1872); Variacions sobre el ’Carnaval de Venècia’ (1880); Capricho árabe, serenata (1888); 29 estudis (per exemple La mariposa); 18 preludis (entre els quals: Endecha; Lágrima; Oremus); 6 valsos (entre els quals: Gran Vals; Isabel; Las dos hermanitas); Adelita, masurca; Danza mora; Danza odalisca; El columpio; Fantasía sobre la ópera ’Marina’; Fantasía española; La Cartagenera; María, gavota; Malagueña; Minuetto; Pepita, polca; Recuerdos de la Alhambra; Rosita, polca; Sueño, masurca; Sueño, estudi de trèmolo; Scherzo, estudi de concert

Transcripcions per a guitarra

120 transcripcions per a guit. sola d’obres d’altres compositors, entre les quals: 12 obres de Beethoven (per exemple: l’Adagio de la Sonata patètica, op. 13; un fragment de l’Andante de la Setena simfonia); 5 obres de J.S. Bach (entre les quals la Giga de la Partita núm. 1 per a vl.); 13 obres de Chopin (entre les quals: els preludis núm. 4, 6, 7, 11, 15 i 20, i els valsos núm. 3 i 7); 15 obres de Schumann (entre les quals l’Scherzo, op. 32), i un total de 75 obres de 39 compositors més, com Berlioz, Grieg, Albéniz o Chueca

Transcripcions per a dues guitarres

20 transcripcions per a 2 guit. d’obres o fragments d’obres d’altres compositors, entre les quals: l’Adagio de la sonata per a piano op. 2, núm. 1, de Beethoven; la Serenata morisca, de Chapí; 1 serenata del Don Giovanni, de Mozart

Bibliografia

  • Pujol i Vilarrubí, Emili: Tárrega: ensayo biográfico, Tall. Gráf. de Ramos, Alfonso & Moita, Lisboa 1960