Obrer de la construcció, molt jove s’adherí al partit republicà federal; però, influït per la lectura de La Federación de Barcelona, edità a Palma El Obrero (novembre del 1869 — octubre del 1870) i fou el principal impulsor de la secció mallorquina de la Primera Internacional. Assistí com a delegat al primer congrés obrer espanyol pel juny del 1870 a Barcelona, on s’alineà amb els bakuninistes aliancistes. Posteriorment, en el congrés obrer de Saragossa (abril del 1872) resultà elegit membre de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT. Actuà com a secretari després de la dimissió d’Anselmo Lorenzo i residí a Alcoi, on tingué un destacat paper en l’aixecament cantonal del juliol del 1873. Resident a Madrid, i després a Barcelona (des de 1875-76), mantingué el seu càrrec en la clandestinitat. El 1881 féu costat a l’anarcocol·lectivisme català que procurà de rompre amb el revolucionarisme clandestí i tornar a engegar un moviment obrer legal i ampli (1881-83). Posteriorment al fracàs de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola anà de nou a Madrid (1884), on col·laborà força a La Revista Social (cal destacar, sobretot, Historia de las ideas anarco-colectivistas en España) i intentà a la fi del segle la reorganització d’un moviment obrer públic, allunyat tant de les discussions anarquistes intel·lectualitzades com dels intents terroristes.