Francesc Torralba i Roselló

(Barcelona, 15 de maig de 1967)

Filòsof i teòleg.

Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i en teologia per la facultat de teologia de Catalunya (1997), és professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull, on és titular de la càtedra Ethos d’ètica aplicada, i també duu a terme una intensa activitat d’escriptor i de conferenciant. És director de la càtedra de pensament cristià del bisbat d’Urgell (des del 2004) i del Ramon Llull Journal of applied Ethics i, des del maig del 2011, president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya. Presideix també el comitè d’ètica assistencial de la Fundació SAR-Quavitae, la junta directiva i l’observatori d’ètica d’Aldees Infantils SOS i els comitès d’ètica de MC Mutual i de la Policia de Catalunya. Al desembre del 2011 el papa Benet XVI el nomenà consultor del Consell Pontifici de la Cultura de la Santa Seu.

Autor prolífic, a grans trets la seva obra pot dividir-se en l’assaig més pròpiament acadèmic i filosòfic, d’una banda, i les reflexions sobre qüestions ètiques o religioses en el món actual, adreçades a un públic menys especialitzat. En el primer d’aquests vessants, el seu pensament s’orienta cap a l’antropologia filosòfica i la filosofia de la religió. Emmarcat dins el personalisme contemporani, planteja en la seva obra una anàlisi de les qüestions centrals de la vida humana (sofriment, silenci, mort, sentit) des d’una perspectiva filosòfica que tracta d’integrar la riquesa de l’herència judeocristiana i els corrents filosòfics moderns i contemporanis amb una atenció preferencial envers Søren Kierkegaard, del qual ha traduït del danès i presentat Discursos cristians (1994) i Pregàries (1996), i Friedrich Nietzsche, sobre el qual publicà Cercles infernals. Sobre el pensament de Nietzsche (1990, premi Xarxa d’assaig 1989). Altres obres seves són: Punt d’inflexió. Lectura de Kierkegaard (1992), Geografia de l’absurd (1993), Ètica del perdó (1993, premi Joan Maragall 1992), Amor y diferencia. El misterio de Dios en Kierkegaard (1993), L’eternitat de l’instant. Lectura de Nietzsche (1994), El misterio de Dios en Kierkegaard (1993), Pedagogía del sentido (1997), Les ètiques d’avui (1997), en col·laboració, i Poética de la libertad. Lectura de Kierkegaard (1998). Ha col·laborat en l’obra La paraula s’ha fet home (2000) i és especialment rellevant l’estudi ¿Qué es la dignidad humana? (2005), en què explora el pensament antropològic i ètic de tres pensadors contemporanis, Hugo Tristram Engelhardt, John Harris i Peter Singer, i les seves conseqüències en el camp de les biotecnologies.

En el segon vessant, més centrat en qüestions existencials de la vida quotidiana, la reflexió eticoreligiosa i l’anàlisi dels valors i, molt especialment, en l’encaix del cristianisme en el món d’avui, hom pot esmentar El sofriment, un nou tabú? (1995, premi Joan Profitós 1994), Rostres del silenci (1996), Vers una pedagogia amb rostre (1998), Per què creure? La raonabilitat de la fe (2000), Cent valors per viure (2001), I si la mare de Gandhi tingués raó? (2002, premi Serra i Moret d’assaig sobre civisme 2001), Un altre món és possible? (2003, premi Josep Vallverdú d’assaig 2002), l’anàlisi de les identitats col·lectives Identitats vulnerables (2005, premi Llorer d’assaig 2004), Cartes al fill que encara no té nom (2005), El teleespectador paquiderm (2005, premi Nadal Batle i Nicolau 2006), El civisme planetari (explicat als meus fills) (2005), L’art de saber escoltar (2006), Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud (2007), El sentit de la vida (2008), La tendresa (2007), La paciència (2007), L’amistat (2008), Com parlar de Déu als infants (2009), Sosegarse en un mundo sin sosiego (2009), Inteligencia espiritual (2010), No passeu de llarg (2010), Jesucrist 2.0 (2011), el diàleg amb Vicenç Villatoro Amb Déu o sense. Quaranta cartes creuades (2012), El valor de tenir valors (2012), La Iglesia en la encrucijada. De Benedicto XVI al papa Francisco (2013), Un mar d’emocions (2013), Destriar el bé del mal. L’art de trobar criteris ètics en la vida diària (2013), El coratge de ser un mateix (2014), La Revolució ètica (2014), Córrer per pensar i sentir (2015), Saber dir no (2016), Món volàtil (2018) i L’ètica algorítmica (2022, premi Bones Lletres d’assaig humanístic), entre d’altres.

El 2015 guanyà el premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític per Lideratge ètic. L’emergència d’un nou paradigma.

Ha estat traduït al castellà, l’alemany, el francès, l’italià i el portuguès.