Estudià a Barcelona i París. Col·laborà amb el professor E.Mira i López. Exercí a l’Institut Pere Mata, de Reus (1933-37). Fou cap dels serveis psiquiàtrics de l’exèrcit de la República. Exiliat a França l’any 1939, reorganitzà l’hospital psiquiàtric de Sant Alban-sus-Limanhòla (Llenguadoc), que convertí en el centre d’estudi i d’animació de la psicoteràpia institucional. Dins la mateixa línia, muntà els serveis del Clos du Nid, centres per a infants dèbils mentals i psicòtics. Fou cap de serveis a l’hospital de La Candèlia a Agen (Gascunya) i cap de serveis de psiquiatria de l’hospital general de Melun (París). Fou president honorari dels agrupaments francesos de dinàmica de grup i psicodrama i de les Fundacions de psicoanàlisi institucional de la regió de Nantes, dels centres d’entrenament als mètodes d’educació activa i dels grups de pedagogia institucional. Professà cursos i dirigí seminaris d’història crítica de la psicoteràpia a les facultats de Créteil (París), Amiens i Bordeus. Des del 1966 animà les jornades de psiquiatria que tenen lloc a Reus. I des del 1986, presidí els Col·loquis de Perpinyà a propòsit de la història de la psicoanàlisi dels Països Catalans. De les seves obres, La pràctica del maternatge terapèutic en els deficients mentals profunds fou traduïda al català el 1972. Publicà Funció poètica del llenguatge en memòria de Gabriel Ferrater. Féu estudis sobre Gérard de Nerval i la seva obra Aurélia, sobre les vivències de la fi del món en la follia, sobre Arnau de Vilanova a propòsit dels somnis i sobre la novel·la de Narcís Oller La bogeria.