Estudià a la Universitat de Salamanca. El 1609 fou nomenat jutge de cort de Càller; més tard fou procurador fiscal (1617-27) i regent del Consell Suprem d’Aragó. En 1639-45 fou publicada a Barcelona, per Diego Pinto, una Historia general de la isla y reino de Sardeña amb el seu nom, fet que li produí contratemps i maldecaps, especialment pels atacs de Salvador Vidal, que iniciaren una polèmica. Recopilà també la legislació sarda en dos volums (1640 i ~1680). El seu fill, Pere Vico i Cedrelles (Càller? ? — Càller 1676), fou arquebisbe d’Oristany (1641-57) i de Càller (1657-76) i virrei interí de Sardenya (1662). Arran de l’assassinat del marquès de Camarasa, fou desterrat a Madrid (1669) pel nou virrei, Francesco di Tuttavilla, però el 1670 tornà a Càller.