El 1837 emigrà, amb els seus germans, a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Paysandú. Es traslladà a Montevideo, on treballà com a comerciant. Mitjançant l’organització d’una xarxa de distribució molt àmplia de loteria benèfica, aconseguí enriquir-se i reunir una gran fortuna. Posteriorment, treballà en negocis de vi. A partir de 1876 importà ceps del Priorat, que plantà a la seva possessió al poble de Colón, prop de Montevideo, fundat per ell mateix. Arran d’aquesta tasca, és considerat l’introductor de la viticultura a l’Uruguai. La seva activitat en aquest camp s’incrementà de tal manera que el 1880 tenia al voltant de 75.000 ceps. Després d’anys de treball, finalment el 1883 n'aconseguí la plena aclimatació; va ser aleshores que va conrear una varietat pròpia: el raïm anomenat a l’Uruguai “Uva Vidiella”. En homenatge a la seva trajectòria empresarial, el 1891 s’inaugurà a Colón un monument en memòria seva.