Vida i obra
Fou orador en llatí (1751-74), estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols. El 1772, guanyà una càtedra de retòrica. Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera (1773-80). Es retirà en obtenir (1778) una canongia de la catedral de Girona.
És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico... (1803), Verdadera idea de la sociedad civil, gobierno y soberanía temporal... (1803) i Discurso en que se manifiesta que la potestad soberana la reciben los príncipes inmediatamente de Dios y no del pueblo... (1805).
Rigorós en les dades i citacions i encertat en els apèndixs documentals, les seves aportacions més remarcables són les referències als inicis del poder eclesiàstic i la història eclesiàstica a la diòcesi de Girona i les seves estructures governatives i d’identitat. D’entre les seves obres destaca l’anàlisi dels màrtirs gironins en temps de l'emperador romà Dioclecià, titulat Colección de noticias para la historia de los santos mártires de Gerona y de otras relativas a la santa iglesia de la misma ciudad, señaladamente en orden a su catedralidad y conexión con la insigne colegiata de San Félix, a su restablecimiento por Carlos Magno y a la necesidad de rectificarse el episcopologio de las sinodales gerundenses impresas en el año 1691 (1806).
Escriví dos estudis històrics: Memorias y noticias para la historia de San Félix, mártir gerundense llamado el Africano (1798) i Disertación escrita por D. Francisco Javier Dorca acerca de nuestro monumento que calificaba de baños contra la oposición de haber sido baptisterio, rescatada de l’oblit per Enric Claudi Girbal i un episcopologi de la seu gironina (inèdit).
Compongué poemes en llatí i algunes composicions menors en català.
Francesc Dorca i la historiografia
Fou un historiador reformista empès per prestigiar tant la seva ciutat com la institució eclesiàstica de la qual formava part.
La seva evocada recerca de la veritat —que topà amb la densitat de les seves creences religioses i amb les seves motivacions personals— el portà a adoptar els criteris temàtics i metodològics bol·landistes que l’historiador benedictí francès Thierry Ruinart fixà en la seva obra Acta primorum martyrum sincera et selecta (1689).
En aquest sentit, considerà que les actes en què es basà per confegir la seva obra més famosa —Colección de noticias...— no eren contemporànies als fets, sinó confegides i, en alguns casos, retocades després de l’entrada dels bàrbars en l’Imperi.
Bibliografia
- Antón i Pelayo, J.; Jiménez i Sureda, M.: “El canonge Dorca i la Il·lustració gironina”, Actes del I Congrés d’Història de l’Església Catalana. Des dels orígens fins ara, vol. II, Solsona 1993, p. 63-73.
- Grahit, E.: “Francisco Xavier Dorca. Sa vida y sas obras”, La Renaixença, 15 d’agost de 1871, p. 171-172 i 17 de setembre de 1871, p. 195-198 i 209-211.
- Jiménez i Sureda, M.: “El filòsof amesurat. Les llums en una capital de corregiment”, d. a.: Girona a l’època de la Il·lustració, Cercle d’Estudis Històrics i Socials, Girona 2001, p. 113-186.
- Valls i Taberner, F.: “Un anti-rousseauniano de principios del siglo XIX: el canónigo gerundense Francisco Dorca”, Estudios menores de derecho público y civil de Cataluña (siglos XVIII-XIX y XX), Universitat de Màlaga, 1985, p. 125-147.