Doctor en filosofia i lletres (1888), fou catedràtic als instituts de Reus, de Còrdova, d’Oviedo i de Barcelona. Col·laborà a la premsa de Madrid i de Barcelona. És autor d’un llibre de Poesies catalanes (1919) i de diversos treballs sobre literatura castellana (Estudio acerca de la novela picaresca española, 1891; Menéndez Pelayo como crítico literario, 1912, etc). També traduí al castellà obres catalanes, entre les quals Solitud, de Víctor Català.