Vida i obra
Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà. Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al col·legi de Betlem de Barcelona. Entrà a la Companyia de Jesús el 1748; s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió.
La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani. Dissertazioni del signor abate D. Saverio Lampillas (1778-81; traducció al castellà: Saragossa 1782-84). Aquest treball és dividit en dues parts que agrupen la literatura antiga (en els dos primers volums) i la moderna (en els altres quatre). En l’obra, l’autor sostingué una aguda disputa d’ampli ressò amb el seu antic correligionari bergamasc Girolamo Tiraboschi, bibliotecari del duc de Mòdena. Aquest autor, imbuït del sentiment d’unitat cultural històrica itàlica, que fou la base del Risorgimento, menystingué els mèrits de la literatura espanyola culpant-la de la introducció del mal gust, entès com a barroquisme, en les lletres italianes. L’assaig constitueix un precedent del comparatisme literari del segle XIX, i més que d’història literària es tracta d’història de la cultura hispànica. Als volums “Della letteratura moderna” (III-VI) analitza la cultura hispànica medieval, renaixentista i barroca, inclosa la literatura provençal, que identifica amb la catalana. Defensa els escriptors hispanoromans i hispanovisigòtics de la cultura arabigohispànica, de la literatura provençal identificada amb la catalana en la línia de Bastero i Andrés, de la literatura castellana del Renaixement i de l’escola teològica hispanotridentina. Complementari a l’esmentat assaig i fruit de la polèmica amb Tiraboschi són la Risposta del sig. abate d. Saverio Llampillas alle accuse compilate dal sig. abate Girolamo Tiraboschi nella sua lettera al sig. abate N. N. intorno al Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola (1778) i la Risposta dell’abate Saverio Llampillas alla lettera scrittagli dell’abate Saverio Bettinelli sopra il tomo I della parte II del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola e pubblicata nel tomo XX del Nuovo giornale di Modena (1780).
També escriví Saggio critico della corrente letteratura straniera dagli autori della storia letteraria d’Italia proposto ugualmente agli oltramontani che agli italiani (1756-58), deu volums impresos a Mòdena i plens de ressenyes d’obres i autors de les més diverses ciències, de la literatura a l’anatomia, de la química a la geometria. En la seva Lettera dell’abate N. N. a S. E. il sig. march. N. N. intorno al libro del sig. canonico Luigi Litta sopra il diritto di stabilire impedimenti dirimenti il matrimonio e di dispensare (1784), Llampillas refutà un tractat de Luigi Litta que pretenia que els bisbes poguessin atorgar dispenses matrimonials. Tot i no haver-ne estat deixeble immediat, unes Theses philosophicae publicades a Barcelona l’any 1766 l’emmarquen en l’escola renovadora de la Universitat de Cervera. L’estudiós Ignasi Casanovas fa referència a un treball escolar de Llampillas que duia el títol d’Obsequiosa demostración que a su augusto monarcha don Carlos III (que Dios guarde) puesto a los reales pies de Su Magestad consagra el Real Seminario de Nobles de la Compañía de Jesús de Barcelona (s. a.), i que el temps transformà en irònic. A Llampillas s’atribueixen també un Suplemento a la institución eclesiástica de Benedicto XIV sobre los seminarios conciliares, en que se prueba que la ilustración que recibieron los sagrados estudios en este punto y en lo demás en el Concilio Tridentino y en todo el mundo se debe en la mayor parte a los españoles, traduït de l’italià al castellà per Joaquim Molas, l’Oratio in magnifica funeris pompa qua Mich. Viladomatio amici parentabant... (1783) i poesies com el Rasgo épico, dedicat a Lluïsa de Borbó. De bona part dels seus escrits es poden trobar exemplars en biblioteques italianes com la de l’Archiginnasio de Bolonya i l’Ariostea de Ferrara.
Bibliografia
- Batllori, M.: La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos españoles, hispanoamericanos, filipinos. 1767-1814, Gredos, Madrid 1966.
- Casanovas, I.: Josep Finestres. Estudis biogràfics, Biblioteca Balmes, Barcelona 1932.
- V. M.: “Nota biográfico-crítica del (...) R. F. J. Llampillas, S. J.”, separata del Seminari de Mataró, primer de gener de 1894.