Francesc Xavier Riera i Gironella

(Moià, Moianès, 30 de març de 1856 — Barcelona, 18 de febrer de 1933)

Francesc Xavier Riera i Gironella

© Escola Pia

Religiós escolapi, matemàtic i predicador.

Vida

Alumne de l’Escola Pia de Moià, entrà a l’orde el 1870 i hi professà el 14 de juliol de 1872. Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Mataró, durant els quals rebé una acurada formació matemàtica dels professors que havien estat alumnes del pare Jacint Feliu i Utzet.

Començà l’ensenyament a Mataró (1876-1878) i després continuà divuit anys a Sant Antoni de Barcelona, on s’acredità com a professor de matemàtiques, de ciències naturals i de llatí.

El 1896 fou destinat al col·legi de Palma (Mallorca) i el 1900 fou nomenat rector d’aquella casa. Al cap de dos anys es traslladà al col·legi de Valls, i el 1903 a Iratxe, com a professor de matemàtiques dels júniors d’aquella casa central d’estudis. Entre el 1912 i el 1925 residí a Sarrià, on ensenyà aritmètica mercantil i gramàtica llatina als alumnes de comerç i de batxillerat respectivament. Del 1922 al 1925 fou assistent provincial, i en les absències del provincial exercia com a vicari substitut.

Fou un predicador eloqüent i convincent que captivava amb un llenguatge bo i elegant. El bisbe de Barcelona doctor Josep Miralles (bisbe del 1926 al 1930) el nomenà membre de la Comissió de Vigilància de la diòcesi; eren aquells anys de la Dictadura de Primo de Rivera, de la repressió exercida a Barcelona pel capità general Barrera i dels decrets vaticans contra el català.

S'interessà sempre per les coses de la seva vila natal: hi predicà a la parròquia en diverses festivitats i en la festa major. Aconseguí una campana per a la capella de Sant Sebastià.

Entre els llibres publicats, destaquen els dedicats al coneixement de diferents productes, el procés d’elaboració dels quals és analitzat des del començament (primera matèria) fins al final (producte al mercat). Uns quants anys després el pare Pantaleón Galdeano amplià considerablement l’obra iniciada pel pare Riera. És autor també de dos llibres amb títol en llatí, breus devocionaris per als alumnes de batxillerat. Amb la seva producció, Riera pretengué fornir material d’estudi als alumnes.

Obres 

  • Breves apuntes sobre conocimiento de productos. Barcelona, 1907.
  • Euchologium parvum pro pueris et junioribus. Barcelona: Altés, 1907.
  • Euchologium puerorum. Palma: Guasp, 1896.
  • Nociones de Botánica y Mineralogía. Barcelona: Bertrán, 1895.
  • Nociones de Historia Natural, dispuestas en cuadros sinópticos. Barcelona: Imp. Elzeviriana, 1907.
  • Prontuario de Prosodia y Ortografía española. Barcelona: Bertrán y Altés, 1885. 

Bibliografia 

  • "Consueta”. Ephemerides Calasanctianae (Roma, 1936), pàg. 19-20.
  • Diccionario enciclopédico escolapios. Vol. II: Biografías de escolapios. Salamanca: Publicaciones Calasancias, 1983, pàg. 486.
  • "La mort del P. Riera”. Butlletí Lliga Defensa de l’Arbre Fruiter, XXVII (Moià, març 1935), núm. 311, pàg. 6.
  • Picanyol i Pla, Llogari (1956). Moyà y los escolapios moyaneses. Monografía històrica. Barcelona, pàg. 62-63 i 136.
  • Puig i Reixach, Miquel (1998). L’Escola Pia de Sarrià (1894-1995). Barcelona: Escola Pia de Sarrià-Calassanç, pàg. 123 i 127.
  • Vilà i Palà, Claudi (1972). Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca. [Segons índex.]