Es traslladà a Amèrica, on, el 1869, inicià la seva vida de caputxí a Antigua (Guatemala). Fou desterrat als Estats Units. Finalment, acabà els estudis a França i fou ordenat el 1877. Promotor de la vida caputxina, fou col·laborador dels germans Vives i Tutó en la restauració de la vida caputxina en terres americanes. Exercí com a ministre provincial de la llavors província d’Aragó (1889-1895) i primer provincial de la província catalana restaurada (1900 -1906). Pius X el nomenà, el 1911, primer vicari apostólic de Guam. Arran de la seva tasca eclesiàstica, fou proposat com a candidat per bisbe i consagrat el mateix any pels bisbes Laguarda, Pol i Amigo. S'embarcà cap a Guam, on inicià un dur treball d’instrucció cultural de la joventut, evangelització i edificacions de tota mena per a servei pastoral. Morí al cap d’un any a Agaña, capital de la missió, en plena actvitat missional.