S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa, però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa: L’amagatall de guipur (1976, premi Ciutat de Manacor), Uns cabells mortalment obscurs (1978), Villa Coppola (1985, premi Ciutat de Palma de novel·la 1984), Una moda fresqueta (1991), Quan venia l’esquadra (1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil), Massa vi per a un sol calze (1994, premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa), Canvi de perruqueria i altres misèries (1995), Quaranta anys no són res (1997) i Una altra vida (2012). En alguna obra utilitzà el pseudònim Loleta Flors. Fundà i dirigí (1987-88) la publicació mensual L’Espira. Col·labora als diaris Última Hora i El País. Mantenia el bloc L’hidroavió apagafocs. Redós per a la serenitat municipal, on publicà fragmentàriament el llibre Babalusa, la medusa, una novel·la que el 2021 s’edità en format de llibre.