Duc de San Germano i cavaller de l’orde de Sant Jaume. Lluità al servei de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó. La regent Marianna d’Àustria el nomenà virrei de Sardenya (1668-73), càrrec des del qual s’ocupà d’aclarir l’assassinat del seu antecessor, marquès de Camarasa; empresonà i exilià una seixantena de nobles, eclesiàstics i altres persones involucrades en el crim. Amic de Joan Josep d’Àustria, quan aquest assolí d’imposar-se a la regent fou nomenat lloctinent de Catalunya (1673-75). Mostrà un interès notable per la prosperitat del país i intentà d’aconduir l’esforç bèl·lic contra França cap a la recuperació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, perduts en el tractat dels Pirineus; malgrat alguns èxits inicials, l’operació hagué d’ésser finalment abandonada. El 1675 passà a Flandes, on es destacà en la lluita contra Lluís XIV de França. Més tard s’establí a Madrid.