Professà a l’abadia de Lerins, d’on esdevingué bibliotecari. Fou conegut com el Monjo de les Illes d’Or. Escriví unes Victòries dels reis de Catalunya-Aragó i comtes de Provença, i també vides de poetes provençals i unes Flors de diferents ciències i doctrines. Recopilà versos provençals, italians, gascons i francesos. Il·luminà les Hores de la reina Violant de Catalunya-Aragó. Sembla que és el mateix que signà la taula de la Mare de Déu entre sant Domènec i sant Joan Evangelista (vers el 1368, Palazzo Bianco de Gènova), i hom li ha atribuït la part pictòrica del retaule major de la seu de Tortosa (1351), una taula amb l'Adoració dels pastors (col·l particular) i un sagrari-políptic (Barcelona, col·l Mateu); esdevindria, així, l’introductor de l’estil italogòtic a la Catalunya Nova.