Col·laborador de Luchino Visconti i, posteriorment, de Michelangelo Antonioni i Mario Monicelli, el 1956 codirigí Kean - Genio e sregolatezza, amb Vittorio Gassman. El 1958 rodà el seu primer film, La sfida. Proper al Partit Comunista, gran part de la seva obra s'orienta vers temes socials i polítics, amb la corrupció, el crim organitzat i l'exercici del poder com a eixos centrals. De la seva filmografia posterior cal destacar, I magliari (1959), Salvatore Giuliano (premiat en el Festival de Berlín del 1962), Le mani sulla città (1963, premiat amb el Lleó d'Or a Venècia), Il momento della verità (1965), C'era una volta (1967), Uomini contro (1970), Il caso Mattei (1972, Palma d'Or al Festival de Canes), Lucky Luciano (1973), Cadaveri eccellenti (1975, premis David di Donatello i BAFTA), Cristo si è fermato a Eboli (1979), Tre fratelli (1981), Carmen (1984), adaptació de l'òpera de Georges Bizet, Cronaca di una morte annunciata (1987), sobre l’obra homònima de Gabriel García Márquez, Dimenticare Palermo (1990), La tregua (1997, premi David di Donatello). L'any 2012 obtingué el Lleó d'Or del Festival de Venècia per la seva trajectòria.
Francesco Rosi, a l'esquerra, en un fotograma de la pel·lícula Cadaveri eccellenti
© Fototeca.cat
Director cinematogràfic italià.