Autor de la convocatòria en vers d’un certamen poètic per a promoure una croada contra els turcs al qual contribuí amb una composició intitulada Arbre molt sant, en qual ha bé granat, en què el tema de la croada a Constantinoble és sobreentès en les llaors de la creu. El 1450 mantingué una tençó amb Joan Fogassot, arbitrada per Ramon de Cardona i Lleonard de Sors, sobre el dilema de perdre la dama estimada o bé un amic. També se’l considera autor del poema No sap ques fa sinó cell qui Déu prega, tradicionalment atribuït a Lleonard de Sors.
Bibliografia
- Bourland, C.B. (1909): “The unprinted poems of the Spanish Cancioneros in the Bibliothèque Nationale de Paris”. Revue Hispanique, XXI.
- Ferrando Francés, A. (1983): Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX. València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València.