L’any 1933 entrà a formar part de l’equip de Ràdio Girona, d’on fou traslladada, el 1934, a Ràdio Associació de Catalunya de Barcelona, on prestà els seus serveis fins al final de la Guerra Civil Espanyola, llegint els butlletins de guerra des del Palau de la Generalitat. Després de passar un temps inhabilitada pel franquisme, el 1942 retornà a Ràdio Girona, on fou un dels locutors més populars de l’emissora. Amb Nostra dansa, de tema sardanista, hi inicià un dels primers programes radiofònics en català de la postguerra, que presentà fins a mitjan la primera dècada del segle XXI. Fou locutora, també, dels programes D’ací, d’allà, d’un clar país; Girona, nova via; Festa; Salvem la natura; Dreceres de la nostra llengua i Què en sabem de Catalunya.
Col·laborà durant molts anys al Diari de Girona i, a banda de la seva activitat periodística, fou una activa promotora del sardanisme amb iniciatives com la creació de l’Aplec de la Sardana de Girona (1957) i de les Trobades Sardanistes Infantils a les comarques gironines (1972). Rebé nombrosos guardons: Medalla d’Argent al mèrit al treball (1974), Medalla al mèrit sardanista de l’Obra del Ballet Popular, que el 1992 l’homenatjà amb motiu dels cinquanta anys del programa Nostra dansa, Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya (1991), Premi Nacional de cultura popular de la Generalitat de Catalunya (1994), Creu de Sant Jordi (2008) i homenatges del món sardanista en diverses localitats.