Fou diputat per Astúries (1808) i membre de la Suprema Junta Central. Nomenat secretari de guerra (1814 i 1815-17), fou destituït pel fet de negar-se a signar la condemna a mort del general Lacy. Fou tres cops capità general de Catalunya (1814, 1824, 1826-27); protegí els liberals barcelonins de la repressió absolutista i dirigí l’exèrcit que combaté l’alçament dels Malcontents. Féu portar les aigües de Montcada a Barcelona, fet que commemora el monument que li fou dedicat al pla de Palau (1856).