Francisco de Herrera

el Viejo (snom.)

(Sevilla, aprox. 1576 — Madrid, 1656)

Pintor de l’escola andalusa.

Hom el creu deixeble de F. Pacheco, bé que la seva obra —d’un manierisme de contingut tràgic— és més propera a P. de Campaña o P. de Céspedes. Es destaca de la seva primera etapa L’apoteosi de sant Ermengol (1624, Museo de Santa Cruz, Sevilla), a la manera dels manieristes italians. A partir del 1610 evolucionà vers un naturalisme caravaggesc. La seva pinzellada, vigorosa, esdevingué menys forta en la seva darrera etapa, de temàtica de gènere o natures mortes. El seu fill, Francisco de Herrera, dit el Mozo (Sevilla 1622 — Madrid 1685), fou pintor i arquitecte. Es formà a Itàlia i conreà el fresc. Esdevingué pintor de la cort madrilenya a partir del 1656. Entre les seves obres, es destaca la Glòria de sant Ermenegild (Museo del Prado, Madrid).