Francisco de Paula Santander

(Rosario de Cúcuta, 1792 — Bogotà, 1840)

Polític i militar colombià.

El 1810 s’uní als independentistes i fou un dels lloctinents de Simón Bolívar. Després de diversos anys de guerrilla a les planes de Nueva Granada, es destacà a la batalla de Boyaca (1819) i Bolívar el nomenà vicepresident de Nueva Granada i de la República de Colòmbia (1821). Procurà diners, homes i queviures a Bolívar, cosa que féu possible la continuació de la campanya. El separatisme veneçolà enfrontà Bolívar i Santander, car aquest defensava la constitució federal del 1821. L’enfrontament entre els constitucionalistes de Santander i els centralistes a la convenció d’Ocaña (1828) provocà la dictadura de Bolívar i més tard la condemna a mort de Santander, que s’exilià. Mort Bolívar, Santander fou proclamat president de Nueva Granada (1832-36). Després, dirigí l’oposició fins a la seva mort.