Estudià amb Conrado del Campo i Paul Dukas. Fundador (1960) de la banda municipal de Sant Sebastià (que dirigí fins el 1969), fou director de l’orquestra de cambra de Guipúscoa (1960-70), i professor d’harmonia al conservatori de Sant Sebastià (1948-82), del qual fou també director (1962-81). El 1937 guanyà el Premio Nacional de belles arts de San Fernando pel Quartet de corda. Escriví, entre d’altres, Concierto vasco per a piano i orquestra (1947), les obres corals Aránzazu (oratori, 1943 i poema simfònic del 1957), Charmangarria zera (1948), Eusko Salmoa (1980), Mitoen Sinfonia (1993), les òperes Zigor (1963) i Gernika (1987), concerts per a violoncel (1971) i violí (1997), diverses simfonies (Sacra, 1972; Concertante, 1994; Ultreia 1994) i música de cambra. Obtingué el premi Falla (1964) i la medalla d’or del ministeri de Cultura a les belles arts (1997).