Es doctorà a Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín. Amplià estudis a Göttingen, amb H.Rein. Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona (1940-80), de la qual fou rector (1965-68) en moments de tensió en què aplicà una política inflexible que el dugué a expedientar nombrosos professors i estudiants. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental, treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual impulsà els aspectes experimentals.