Format a la ciutat de Mèxic amb José M.Velasco —que no el convencé com a mestre—, anà a Barcelona (1904), on fou deixeble de Francesc d’A.Galí, que estimulà la seva personalitat. Ajudat econòmicament pel seu condeixeble Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats. El 1906 exposà a la Sala Parés. Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic, on participà en la revolució a Zacatecas. Interessat per l’antropologia, s’identificà amb la vida dels indis i s’establí a Xochimilco el 1928. Tornà a Zacatecas el 1939 i fins el 1946 no féu la seva primera exposició individual a Mèxic. El 1952 es retirà definitivament a Xochimilco. Influït a Catalunya per l’estil de Ramon Casas, fou a Mèxic el primer èpic de la revolució (Baile de la Revolución, 1916; El ahorcado, 1917). La seva identificació amb els indis el portà a pintar el cèlebre Tata Jesucristo (1926), on coincideix amb l’expressionisme popular d’un Orozco. El 1958 la primera Bienal de Pintura de las Américas, celebrada a Mèxic, li concedí el primer gran premi internacional.