Llicenciat en medicina a Madrid (1931), amplià estudis a Dinamarca amb Krogh i a Alemanya amb Meyerhof, en temes de metabolisme. Deixeble de Juan Negrín, féu la guerra a Madrid, on creà un institut de l’alimentació, dirigit per J. Puche, i estudià la patologia de la desnutrició i algunes avitaminosis. Acabada la guerra, hom li prohibí de fer oposicions durant deu anys i treballà a l’institut Jiménez Díaz. Catedràtic de fisiologia de Saragossa (1950), el 1953 anà a la Universitat de Minneapolis (Minnesota) i dirigí el laboratori del Mount Sinai Hospital el 1976. És autor de treballs bàsics sobre el metabolisme dels lípids, en particular del colesterol, i la funció del glucagó. És considerat una autoritat mundial en l’estudi de la bioquímica de la nutrició.