El 1807 fou nomenat comandant general de Montevideo, on lluità contra els anglesos, els quals obligà a evacuar el virregnat del Riu de la Plata. Tornat a la península Ibèrica, fou capità general dels segon i tercer exèrcits, que lluitaven contra Napoleó. En tornar de França Ferran VII (abril del 1814), acudí a rebre'l i l’incità repetidament (a la Jaquesa, Aragó; a Sogorb, Puçol i València) a reprendre el poder absolut, i es convertí en cap de la conspiració absolutista ordida a València. Nomenat capità general de València i Múrcia, hi desfermà la repressió antiliberal i esdevingué un dels homes de confiança del rei. Pel gener del 1819 desorganitzà la conspiració liberal del coronel Vidal, que fou penjat, i dotze conspiradors més foren afusellats. En ésser proclamada a València la Constitució del 1812 (març del 1820), fou destituït i empresonat a la Ciutadella. Després d’un procés llarg i debatut fou condemnat a mort i executat.
Francisco Javier de Elío
© Fototeca.cat
Militar.