Defensà la importància del treball i de les activitats productives davant l’acumulació de metalls nobles, com a únic camí per a millorar la situació social i econòmica d’un país, per la qual cosa és considerat precursor dels economistes clàssics. En la seva obra, recollida a Memoriales o discursos para remediar la despoblación, la pobreza y la esterilidad de España (1656), recomana les mesures creditícies que havia de prendre l’erari públic per a impulsar l’activitat econòmica i millorar la condició de les classes humils. Fou reeditada per Campomanes en els Apéndices a l'Educación popular.