Dominicà, mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador del duc de Calàbria i lloctinent de València Ferran d’Aragó. El comte d’Oliva li encomanà la conversió dels moriscs d’Aiora, on fundà un convent de l’orde. Vicari general de Sardenya (1566), hi fundà nous convents i hi introduí la reforma tridentina. És autor d’obres pietoses en castellà, publicades a València el 1555 i a Càller el 1567 (Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario, reeditat diverses vegades).