Es formà a Montpeller i exercí a Tolosa, al Llenguadoc. És considerat un precursor del “dubte metòdic” cartesià, per tal com , en clara oposició a l’escolasticisme, considerava que en la realitat tot és tan enllaçat i tan complex que es fa impossible d’assolir-ne cap certesa; d’aquest dubte, però, no en fa una tesi, sinó precisament un estímul per a prosseguir indefinidament la investigació. La seva obra principal és Quod nihil scitur (‘Que hom no sap res’, 1581).