Pertanyent a l’ètnia gbaia, s’incorporà de jove a l’exèrcit, i sota el règim de Jean-Bédel Bokassa ascendí en l’escalafó. Enderrocat Bokassa (1979), fou successivament ministre de defensa i d’informació. Després de participar en un cop d’estat fallit contra el president André Kolingba, fugí del país (1982). Es reincorporà a l’exèrcit després que Ange-Félix Patassé hagués accedit a la presidència (1994), i arribà a cap d’estat major. El 2003 encapçalà una rebel·lió militar que enderrocà Patassé i s’autoproclamà president, càrrec en què fou confirmat en les eleccions del 2005 i el 2011, qualificades de fraudulentes per l’oposició. Durant el seu mandat hom l’acusà d’autoritari i de pràctiques corruptes, sobretot amb relació als recursos miners (diamants) que emprà per a enriquir-se i mantenir-se en el poder. Hagué d’enfrontar-se també a una inestabilitat crònica, resultat tant de conflictes amb els estats veïns (Sudan, República Democràtica del Congo, Txad) com dels atacs de diversos grups opositors, i el seu règim se sostingué només gràcies a l’ajuda de forces regionals i del suport de l’antiga metròpolis. A l’agost del 2012 arribà a un acord de pau amb el darrer grup de la guerrilla opositora, però el 2013 Séléka, una nova coalició rebel, ocupà la capital i enderrocà Bozizé, que fugí del país.