Molt vinculat al sector editorial i al món literari francès, dins del qual exercí una certa influència, formà part de la direcció, entre d’altres, dÉditions Grasset (1958-96) i fou membre de l’Acadèmia Goncourt del 1977 al 2008, de la qual fou director del 1996 al 2002, institució que abandonà per motius de salut.
Conreador de la crítica literària i de cinema, en la seva novel·lística es mostrà com un analista agut i desenganyat de les relacions amoroses, tema en bona part d’origen autobiogràfic: L’eau grise (1951), Les orphelins d’Auteuil (1956), Bleu comme la nuit (1958), Un petit bourgeois (1964), Une histoire française (1965, gran premi de novel·la de l’Académie Française), La crève (1970, premi Femina), L’empire des nuages (1981), En avant, calme et droit (1987), Le gardien des ruines (1992), Roman volé (1996), La Maison Mélancolie (2005) i Eâu-de-teu (2008).
Conreà també l’assaig: Lorca (1955), Les français (1967) i Le musée de l’homme (1979).