La seva cançó Tous les garçons et les filles (1962), amb la qual guanyà un disc d’or (1963) al seu primer àlbum del mateix nom, la projectà a la fama. Convertida en una celebritat i referent del pop francès, actuà amb altres cantants francesos de renom, feu de model, actuà en algunes pel·lícules (Une balle au coeur, 1965; What’s New Pussycat?, 1966) i competí, entre d’altres, als festivals d’Eurovisió (1963) i de San Remo (1966).
Cantà i enregistrà també en anglès i en alemany. Altres discs seus són Le premier bonheur du jour (1963), Mon amie la rose (1964), L’amitié (1965), Ma jeunesse fout le camp... (1967), Comment te dire adieu? (1968), Françoise (1970), Soleil (1970), La question (1971), Et si je m’en vais avant toi (1972), Message personnel (1973), Entr’acte (1974), Star (1977), J’écoute de la musique saoûle (1978), Gin Tonic (1980), À suivre (1981), Quelqu’un qui s’en va (1982), Décalages (1988), Le danger (1996), Clair Obscur (2000), Tant de belles choses (2004), Parenthèses... (2006), La pluie sans parapluie (2010), L’Amour fou (2012) i Personne d’autre (2018).
Arran dels efectes secundaris que patí per la radioteràpia i la immunoteràpia rebuda per combatre el càncer que patia, fou una defensora de la regularització de l’eutanàsia a l’estat francès.