Es donà a conèixer amb una novel·la que causà commoció pel tema aleshores escandalós (un amor lèsbic): Le rempart des béguines (1952), a la qual seguiren La chambre rouge (1953), Les mensonges (1956, premi dels Llibreters 1957) i sobretot L’empire céleste (1958, premi Femina) sobre els ambients literaris i artístics. Posteriorment publicà Lettre à moi-même (1963), La maison de papier (1970), Le jeu du souterrain (1973), Allegra (1976), Dickie-Roi (1980), Un chagrin d’amour et d’ailleurs (1981), La tristesse du cerf-volant (1988), Adriana Sposa (1990), Divine (1991), Sept démons dans la ville (1999), l’autobiografia literària La double confidence (2001) i Ni vous sans moi, ni moi sans vous (2007). També publicà algunes biografies (Marie Mancini. Le premier amour de Louis XIV, 1965, premi Príncep de Mònaco).
Fou també lletrista de la cantant Marie-Paule Belle, de qui fou companya en 1970-81. Primera dona membre de l’Académie Goncourt (1970, de la qual es retirà el 2011 per malaltia), l’any 1993 succeí la seva mare a la Reial Acadèmia de Llengua i de Literatura Franceses de Bèlgica.