Franjo Marković

(Krizevci, Croàcia, 1845 — Zagreb, 1914)

Escriptor croat.

Escriví poemes èpics que exalten la llibertat i la fraternitat humanes (Kohan i Vlasta, 1868), drames històrics (Karlo Drački, 1872) i poemes. Són importants els seus estudis sobre estètica, on es manifesta antirealista i propugna la creació artística que procedeix de la lliure elecció de l’autor (El desenvolupament i el contingut de l’estètica general, 1902).