Estudià a la Universitat de Chicago i fou professor al Florida Agricultural and Mechanical College. El 1944 guanyà el premi O. Henry Memorial per Health Card, una història curta sobre la injustícia social. La seva obra tracta principalment de la petita burgesia de raça blanca del sud dels EUA, en novel·les que foren molt populars, com The Foxes of Harrow (1946), The Vixens (1947), The Golden Hawk (1948), Flood Tide (1950), A Woman CalledFancy (1951) i The Saracen Blade (1952); novel·les que foren criticades per manca de rigor històric i per la segregació racial. Hom considera que la seva millor obra és The Dahomean (1971). Posteriorment derivà cap a novel·les més ben documentades històricament, entre les quals destaquen Gillian (1960), The Voyage Unplanned (1974), A Darkness at Ingraham's Crest (1979) i McKenzie's Hundred (1985). Al principi de la dècada dels cinquanta emigrà cap a França i des del 1955 residí a l’Estat espanyol.