Deixeble de César Frank i de Maurice Ravel, escriví, a la primera època, Quatre sonnets (1922) amb text de Ronsard. Vers el 1930 emprà el mètode dodecatònic, que intentà d’unir amb les relacions tonals. Escriví també un concert per a piano i orquestra (1934), una simfonia concertant (1945) i un concert per a violí i orquestra (1951). En la seva època de maduresa fusionà l’harmonia postimpressionista amb el cromatisme propi de l’escola de Viena.