Fou professor a les universitats de Princeton i Califòrnia, i després ocupà la càtedra Oppenheimer a l’Institute for Advanced Study. Des del 2000 ocupa la càtedra Hermann Feshbach a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts. Quan era estudiant de doctorat de David Gross a Princeton, ambdós descobriren que les teories no abelianes de gauge tenien una gran abundància de partícules portadores de la interacció. La seva activitat i recerca són molt notables: axions, teories de superconductivitat d’alta temperatura, cosmologia, física nuclear, etc. Rebé el premi Nobel de física el 2004, juntament amb D.Gross i D.H.Politzer.