És situada a banda i banda del Main, a 35 km de l’aiguabarreig amb el Rin, al límit septentrional de l’alta plana renana, prop de la desembocadura al Main dels rius Werra i Kinzig. Es desenvolupà ja a l’edat mitjana per la seva favorable posició a la confluència de les vies de comunicació de Hessen amb Francònia i el NW d’Alemanya. Les canalitzacions del Rin i del Main han contribuït també al seu desenvolupament modern.
El nucli antic s’estenia a la dreta del riu, entre la Hirschgraben a l’oest i la Wollgraben a l’est. A l’esquerra del riu es formà el districte de Sachsenhausen, fortificat com l’anterior. De les primitives muralles només resten la torre circular d’Eschenheimer, la Rententurm a l’est del Main i la Kuhirtenturm a Sachsenhausen. L’expansió moderna ha absorbit els nuclis de Höchst, Griesheim, Schwanheim i Felchenheim i actualment forma una veritable conurbació amb d’altres nuclis, com Offenbach i Rüsselsheim. Destruïda en gran part pels bombardeigs a la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció l’ha convertida en una ciutat d’aspecte modern.
Gran centre comercial i nucli industrial, és també un centre financer: la seva borsa, fundada el 1585, és, amb la de Londres, la més important d’Europa, i és el primer centre bancari europeu: hi tenen la seu el Bundesbank i, des del 1999, el Banc Central Europeu. És famosa la fira internacional del llibre, anual, i de la qual en consta l’existència, almenys, des del segle XVI. Dins la indústria predomina la transformadora: química (colorants), tèxtil (seda artificial), de calçat, de maquinària per a la indústria tipogràfica, de plàstics, d’automòbils, del paper, construccions mecàniques, etc. Refineria de petroli, amb oleoducte que enllaça amb el port de Rotterdam, a través de Colònia. L’aeroport és un dels que té un trànsit aeri més intens d’Europa. Centre d’ensenyament superior: Johann Wolfgang Goethe-Universität Frankfurt, fundada el 1914.
La història
La ciutat, que nasqué entorn d’un fort romà, fou engrandida pels carolingis i esdevingué la primera capital de la Francònia oriental. Com a centre d’una fira europea, l’activitat comercial li donà un fort impuls (segle XI). Ciutat lliure des del 1254, fou escollida per a l’elecció i la coronació imperial fins el 1806. Capital del gran ducat de Frankfurt (1810-13) i seu de la dieta de la Confederació Germànica (1815-66), fou annexada a Prússia l’any 1866. Durant la Segona Guerra Mundial fou durament castigada. L’any 1871 fou la seu de la signatura del tractat de Frankfurt. Entre els monuments de Frankfurt cal esmentar la catedral (segle XIV) i el palau imperial del segle XV, sobre les antigues construccions carolíngies. Ambdós edificis restaren, però, molt alterats amb les restauracions del segle XIX. Es destaquen també altres esglésies medievals, dels segles XIII-XVI, i la galeria del Städelsches Kunstinstitut. S'hi conserva la casa natal de Goethe.