Franklin Delano Roosevelt

(Hyde Park, Nova York, 30 de gener de 1882 — Warm Spring, Geòrgia, 12 d’abril de 1945)

Franklin Roosevelt

Polític nord-americà.

D’origen holandès i de l’alta societat nord-americana, estudià dret a Harvard i es casà amb una neboda del president Theodore Roosevelt. Membre del partit demòcrata, fou senador de l’estat de Nova York (1910-13) i secretari adjunt de la marina (1913-20). Un atac de poliomielitis (1921) el deixà paralític de mig cos. Governador de l’estat de Nova York (1929-32), féu cara a la depressió del 1929 amb mesures econòmiques intervencionistes. Elegit president dels Estats Units (1932), fou reelegit ininterrompudament fins a la seva mort. Rodejat de col·laboradors de mentalitat liberal, impulsà la reactivació de l’economia nord-americana mitjançant un programa legislatiu de control i intervenció en l’economia del país per part del govern federal, que es coneix amb el nom de New Deal i que incloïa mesures de reforma bancària, impuls al crèdit, política social i lluita contra l’atur. Aquest programa, que establí les bases del capitalisme nord-americà modern, no fou totalment aprovat pel Congrés, i algunes de les mesures ja aprovades foren considerades anticonstitucionals i anul·lades pel Tribunal Suprem. En les eleccions presidencials del 1936 aconseguí un triomf rotund, que significà l’aprovació popular de la seva política. Reforçà el poder federal, però fracassà en l’intent de reorganitzar el Tribunal Suprem. Practicà una política exterior de bonveïnatge, especialment amb les repúbliques llatinoamericanes, i reconegué l’URSS. En desencadenar-se la Segona Guerra Mundial, mantingué inicialment la neutralitat dels EUA, bé que ajudà les democràcies i sobretot el Regne Unit ( Lend-Lease Act , del 1941). L’entrada en guerra dels EUA, provocada per l’atac japonès a Pearl Harbor, comportà un augment de l’activitat de Roosevelt, especialment en el camp diplomàtic (entrevistes amb Churchill, Chiang Kai-shek i Stalin). Oposant-se als plans de guerra britànics, evità la ruptura amb l’URSS. Impulsà la creació de les Nacions Unides. Morí poc abans de la fi de la guerra, després d’haver estat elegit president per quarta vegada consecutiva (conferència de Jalta ).