Estudià medicina a París, i el 1952 començà d’exercir la psiquiatria a Algèria, on s’integrà al Front d’Alliberament Nacional (FLN) i fou col·laborador del seu òrgan d’expressió. Políticament, veié els camperols com una veritable força revolucionària; en psiquiatria considerà el context social com a determinant de les neurosis. Escriví, entre altres obres, Peau noire, masques blancs (1952) i Les damnés de la terre (1961).