De família benestant, féu la carrera militar. Finida la Primera Guerra Mundial, durant la qual, a Washington, es veié implicat en casos d’espionatge i sabotatge, es dedicà a la política. Milità al partit catòlic del centre, en l’ala més dretana, i fou diputat al Reichstag (1921-32). Elevat a la cancelleria (1932), hi féu una política autoritària, expulsà el partit socialdemòcrata i afavorí els nazis. Havent dimitit el mateix any, fou vicecanceller de Hitler (1933-34) i ambaixador a Àustria (1934-38) —on treballà per a l’annexió a Alemanya— i a Turquia (1939-44). Absolt al procés de Nuremberg (1946), però empresonat a Alemanya fins el 1949, publicà unes memòries (1952).