Fill d’una família jueva benestant, fou amic de Franz Kafka i de Max Brod, estudià a la Universitat de Praga. Durant la Primera Guerra Mundial combaté en l'exèrcit austríac al front rus, experiència que el convertí en un convençut pacifista i antimilitarista. Casat amb Alma Mahler, vídua del compositor (1929), residí a Viena i Berlín i, en accedir Hitler al poder, fou expulsat de l'Acadèmia Prussiana de les Arts (1933). Arran de l'annexió d'Àustria pel Tercer Reich (1938), fugí a França i, travessant a peu els Pirineus, arribà a Barcelona procedent de Lorda, on s'interessà pel personatge de Bernardeta Soubirous, que inspirà una de les seves novel·les de més èxit, Das Lied von Bernadeta (‘La cançó de Bernadeta’, 1941, versió cinematogràfica de H. King, 1943). Posteriorment fugí als Estats Units, on s'establí.
La seva poesia, de la qual destaquen els reculls Wir sind (‘Som’, 1913) i Der Gerichtstag (‘El dia del judici’, 1919), evolucionà de l’expressionisme al realisme històric i polític. Convençut del poder carismàtic del judaisme i del cristianisme, escriví novel·les influïdes per la psicoanàlisi, com Der Abituriententag ('El dia del graduat', 1928) Verdi (1924), Juárez und Maximilian (1935), etc. Com a dramaturg, destaca per Spiegelmensch (‘L’home del mirall’, 1921) i Jacobowsky und der Oberst ('Jacobowsky i el coronel', 1944). És també autor de l'oratori Der Weg der Verheißung ('El camí de l'aliança',1936), musicat per Kurt Weil. La seva obra principal és, però, la monumental novel·la Die vierzig Tage des Musa Dagh ('Els quaranta dies de Musa Dagh', 1933), sobre el genocidi armeni del 1915.