Per ell mateix no constitueix cap delicte, però és part fonamental de molts (estafa, alçament de béns, fallida fraudulenta, etc) i és un agreujant genèric. Amb la introducció del dret romà a Catalunya, que definia el frau com el fet d’obrar cobrint les aparences de la llei, però eludint-ne la voluntat, s’incorporà aquesta categoria jurídica; les mateixes Constitucions de Catalunya tenen sovint per paraules inicials les de A foragitar fraus. En el dret feudal català (s. X-XV), frau era sinònim d'engan o engany. Fins el 1960, que fou omesa per la Compilació del Dret Civil especial de Catalunya, vigí una pragmàtica de l’infant Joan, com a lloctinent de Pere III, donada a Girona (1384), en la qual hom presumia fetes en frau dels creditors i nul·les les transmissions de béns a tercers fetes pels deutors que continuaven retenint-los amb el pretext de precari, comanda o actes i contractes semblants.
m
Dret