Després d’estudiar a la Universitat d’Oxford i a l’escola d’estudis orientals i africans de Londres, es doctorà a la London School of Economics. Allà es convertí en catedràtic de relacions internacionals, especialitzat en temes d’orient mitjà, el món àrab i la guerra freda. També fou membre del Transnational Institute, de l’Acadèmia Britànica i del consell editorial de la New Left Review, així com professor de l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals. Com a lingüista, defensà la centralitat del llenguatge per entendre els processos de globalització. Els darrers anys de la seva vida, criticà els projectes de cooperació entre la London School of Economics i la fundació dirigida per Sayf al-Gaddafi, el fill de Moammar al-Gaddafi.