Frederic Escofet i Alsina

(Barcelona, 12 de juliol de 1898 — Barcelona, 27 de març de 1987)

Frederic Escofet

© Fototeca.cat

Militar.

Obtingué el grau d’alferes de l’acadèmia de cavalleria de Valladolid. Lluità com a voluntari al Marroc i hi fou ferit tres vegades. Més tard fou destinat a Barcelona i a Vilafranca del Penedès, ja com a capità. El 1930 ingressà al cos de mossos d’esquadra, del comandament del qual es féu càrrec, amb l’adveniment de la República, fins que el substituí Enric Pérez i Farràs. Romangué al cos com a capità caporal i fou ajudant del president Macià.

Durant els fets del Sis d’Octubre del 1934 li fou encarregada la comissaria general d’ordre públic, per abandó del titular. Intentà la defensa del palau de la Generalitat, però, fet presoner, hom el condemnà a mort en un consell de guerra sumaríssim. Alcalá Zamora li commutà la pena per la de presó perpètua. Alliberat arran del triomf del Front Popular (febrer del 1936), es reintegrà a l’exèrcit i tornà a assumir la comissaria general.

La seva actuació fou decisiva per a dominar l’alçament militar del 19 de juliol a Barcelona i a la resta de Catalunya. De l’agost del 1936 al maig del 1937 anà en comissió de servei a l’estranger. En tornar, ascendit a comandant, passà al front d’Aragó, com a cap d’estat major de la brigada de cavalleria. Fou ferit a les batalles de Belchite i de Terol. Un cop restablert, comandà les Esquadres de Catalunya i fou ajudant del president Companys. Exiliat el 1939, s’establí a Brussel·les, si bé des del 1979 viatjà sovint a Catalunya. El 1973 publicà en dos volums Al servei de Catalunya i de la República. I. La desfeta (6 d’octubre de 1934) i II. La victòria (19 de juliol de 1936), a més de nombrosos articles.