Es féu popular per les seves charlas, que, en sentit oratori, el diccionari de l’Academia Española —de la qual fou membre des del 1941— incorporà com a gènere literari. Fou un gran propagandista, a Espanya i a Amèrica, de la causa del Movimiento Nacional, i a Manila fundà una càtedra de la Hispanidad. A part les seves memòries, Tierras, tiempos y vida (1958) i América, españolear (1963), publicà novel·les, teatre, viatges i reculls d’articles, seguint l’estil del Romanticisme preciosista.