Frederic Guillem I de Brandenburg

el Gran Elector (snom.)

(Berlín, 16 de febrer de 1620 — Potsdam, 29 d’abril de 1688)

Elector de Brandenburg (1640-88) i duc de Prússia (1657-88).

Succeí el seu pare, Jordi Guillem I, en plena guerra dels Trenta Anys. Signà la pau per separat amb Suècia (1641), però pels tractats de Westfàlia assolí la Pomerània oriental i obtingué quatre bisbats. Trencà l’aliança amb Polònia quan aquesta fou envaïda per Suècia i Rússia, cosa que li reportà el ducat de Prússia (tractat de Wehlau, 1657). Formà part de la Gran Aliança de l’Haia (1674) contra França. El 1675 derrotà Suècia a Fehrbellin i s’annexà la Pomerània occidental, que hagué de restituir per pressió de Lluís XIV (1679). Imposà als seus estats la unió administrativa, tributs comuns i fixos i el reclutament per a mantenir un exèrcit permanent. Fomentà l’agricultura, el comerç i la immigració, sovint constituïda per exiliats perseguits per motius religiosos; així, acollí els hugonots (edicte de Potsdam, 1685).